Manifest 25 N a l’IES Baltasar Porcel
La majoria de vosaltres segurament sabreu perquè som aquí avui. Sabem que quan ens heu vist pujar, ja us imaginaveu el que veníem a fer i que seria el mateix de cada any. Però aquest rotllo que amollem és necessari. Volem donar-vos a entendre que som el futur i que si no som nosaltres els qui lluitem per ell, ningú ho farà.
El món és per donar veu a totes aquelles que pateixen en silenci, amb por de parlar, i per a aquelles que mai ho faran, a les quals els han tret el dret més gran de tots: el de viure. El dia d’avui va molt més enllà d’una simple lluita, va de deixar a un costat totes aquelles qüestions socials, polítiques, econòmiques i lingüístiques que ens divideixen per poder lluitar units contra una desigualtat que ens perjudica, per desgràcia a la majoria de nosaltres.
Avui no és un dia de celebració, és un dia de reflexió, però sobretot de reconstrucció dels nostres pensaments i comportaments.
La violència masclista es tracta d’un iceberg, del qual només veiem la cúspide, quan ja és massa tard, al Titanic. I de la mateixa manera, subestimem aquest iceberg fins que mata. I mata molt. Aquestes agressions físiques i sexuals, que recordem que comencen amb el més mínim comentari o assaig verbal, acaba amb els famosos feminicidis.
No obstant, se’ns oblida que violència masclista també és haver de fingir que truques a algú quan camines sola, apretant les claus a la mà per si fos necessari usar-les com a defensa. Violència masclista també és que denunciïs una agressió sexual i ningú et crea. Violència masclista és que no se’ns contracti en llocs de treball per tal d’evitar les baixes de maternitat. Violència masclista és justificar una agressió sexual per on eres, com anaves vestida o quantes copes havies begut. Ho és haver de creuar les cames sempre que et sentis, és no seure mai al seient de davant del taxi, és haver d’enviar ubicacions en directe per si passa alguna cosa. Ho és que no puguis tenir un mal dia si no és perquè t’ha baixat la regla. Sabem que la majoria de dones que sou aquí, us heu sentit identificades i ho sentim, ho sentim de cor.
(lectura de frases masclistes)
Enguany, 38 dones han mort a les mans de les seves parelles o ex parelles. Cadascuna d’elles ha viscut una història. Una història que es redueix a un nombre més d’una estadística. Podria ser la teva mare, la teva germana petita, la teva millor amiga o la teva parella, algú a qui estimes. Per elles lluitem avui i per deixar de ser un número. Per donar-los veu a les 38 dones que no van poder ser escoltades, o que van intentar parlar i les van silenciar.
I és per això que des d’aquí, us animem que no us quedeu callades, no esteu soles, sabem que no és una tasca fàcil i que la por de vegades nubla, però nosaltres et creiem. Si presències o sospites que una dona està patint violència masclista, si no, et converteixes en part d’ella.
