STEI – Rebuig al Pla Pilot
Benvolguts membres de l’equip directiu:
Al BOIB número 42, de 6 d’abril de 2025, s’aprovà la nova convocatòria per demanar als
centres de primària i secundària que s’adhereixin a l’anomenat Pla Pilot de Lliure elecció de
Llengua per al curs 2025-2026.
Malgrat haver comptat amb un rebuig aclaparador per part dels centres públics de primària
l’any passat i un suport molt minoritari a la privada-concertada, la Conselleria torna aprovar
l’aplicació d’aquest model segregador i discriminador a l’ensenyament secundari i amplia la
convocatòria als de primària que el curs passat no s’hi adheriren; i contradiu les paraules del
conseller Vera que digué mentides a la Xarxa Educativa per la Llengua.
Des de l’STEI us volem fer arribar un parell de reflexions sobre l’aplicació del Pla pilot, ja que
l’adhesió en aquesta proposta de la Conselleria depèn de cada centre.
L’objectiu del Pla Pilot Voluntari no és garantir la competència comunicativa plena i equivalent
en ambdues llengües oficials, sinó que és, senzillament, un pla que segregarà els alumnes per
raó de llengua en contra del que marca la Llei i que impedirà que els alumnes que optin pel
castellà assoleixin un domini suficient de la llengua pròpia en acabar l’escolarització.
Tothom sap que la llengua minoritzada a les Illes és el català i que la competència en castellà
està més que garantida; per això és vital assegurar que l’únic element corrector de la
desigualtat lingüística és el sistema educatiu i, per tant, no ens podem permetre cap passa
enrere.
On van els recursos?
Una altra qüestió a considerar és que, amb les mancances que pateix el sistema educatiu, és
inadmissible que es destinin recursos públics a un experiment sense base pedagògica i que, a
més, no compta amb el suport de cap membre de la comunitat educativa. Cal recordar que el
Consell Escolar de les Illes Balears, màxim òrgan consultiu en matèria d’ensenyament, emeté
un vot contrari a la implantació del Pla pilot i en demanà la retirada immediata.
Per altra banda, el Pla Pilot no té un «full de serveis impecable». Està pendent de resolució
judicial, car diversos actors socials han presentat recurs legal contra aquesta norma, que de
manera no fonamentada vol desmantellar l’aplicació dels principis derivats de la normativa
lingüística vigent, com la Llei de normalització lingüística, la Llei d’Educació de les Illes Balears i
el Decret de Mínims.
I finalment us volem compartir el darrer motiu. Estam orgullosos de la nostra llengua, el català,
i del patrimoni lingüístic i cultural de les Illes amb referents il·lustres com Ramon Llull, Aina
Moll, Maite Salord, Esperança Marí, Marià Villangómez o Josep Maria Llompart. I volem que els
nostres alumnes puguin accedir al coneixement i gaudi de tot aquest món que parla en català,
com a llengua de cohesió en un entorn multilingüe.
Aprofitam també aquest escrit per manifestar la plena confiança en els equips directius i
docents, que sempre han actuat d’acord amb els criteris pedagògics i els projectes educatius, i
que han garantit de fa dècades ençà la plena competències dels alumnes en les dues llengües
oficials. Sou un exemple de compromís amb un ensenyament de qualitat, la llengua catalana i
la cultura de les Illes.
Per tot el que us hem exposat, us convidam a tenir presents els nostres arguments i compartir-
los amb els membres del vostre equip directiu; així com també a no sotmetre a la consideració
del claustre de professorat el Pla Pilot.
Us demanam, a més, que ens faceu arribar en aquest mateix correu electrònic alguna mena de
feedback. Segur que entre els companys dels centres sorgeixen algunes frases bones que
nosaltres volem emprar després per confeccionar cartells, pòsters o adhesius així com un
mapa de les Illes on volem indicar amb punts de colors els centres que no s’hi sumin: voldríem
aconseguir un mapa ben acolorit.
Enguany, clar i [en] català!
Ni una passa enrere
Salutacions coordials,
Sector d’Ensenyament Públic
